Xavier Camps, director del CN El Balís

Entrevistem a Xavi Salicrú, agricultor de Palafolls

Xavi Salicrú, Palafolls — Foto: Kris Ubach

Què és aquesta masia, Xavi?

Som a Can Gibert, una finca històrica de Sant Genís i per extensió de Palafolls. Està documentada des del segle XIV i des de llavors aquí ha viscut la mateixa família... fins fa poc mesos. Tenim molt poques masies al territori on es mantingui la mateixa nissaga; sis-cents anys és molt de temps! La curiositat és que el matrimoni propietari de la masia van morir l'any passat sense fills, però abans d'això havien decidit fer una donació en vida a l'Ajuntament de Palafolls. Per tant, ara, Can Gibert comença una nova història com a espai municipal. Ara és de tots els palafollencs.

Deu tenir moltíssimes històries interessants aquest indret...

En sis-cents anys han passat moltes coses aquí. Per exemple, hi ha una història una mica trista de fa un centenar d'anys, quan les propietats es traspassaven als hereus. Resulta que l'hereu de Can Gibert estava casat amb una noia de Malgrat i tenien dues filles. Aquest home va morir en un accident de carro baixant llenya d'aquí dalt la muntanya i els pares d'ell -que encara eren vius- van fer fora la vídua i les filles, va tornar el dot als seus pares i van traspassar la propietat al germà petit del difunt. Amb la perspectiva d'aquella època quin mal futur els podia esperar si perdien la masia... I és que antigament realment es lluitava perquè les propietats familiars no es perdessin o quedessin dividides. Això explica per què arribaven a conservar-les durant tantes generacions...

I ara què hi ha a Can Gibert?

Els pares de l'última propietària, la Montserrat Gibert, van destinar una part del mas al negoci de la restauració, amb els turistes dels anys seixanta, aquells primers alemanys. Aquí fins i tot havien muntat una petita plaça de toros i a fora al pati els hi preparava una mica de carn a la brasa. Després ho va agafar el gendre que ho va anar millorant i perfeccionant i es va convertir en un restaurant de referència que avui en dia continua en ús.

N'hi ha d'altres casos com aquest a Palafolls?

Sí, hi ha Can Ribes que ha aguantat sis-cents anys. O la finca d'aquí al costat, Can Borrell, que és la més antiga documentada i on viu la mateixa família fa vuit-cents anys. Així de memòria et diria que n'hi ha cinc o sis casos semblants.

A part d'aquestes fantàstiques masies i el seu entorn agrícola, si vens a Palafolls què no et pots perdre?

El castell de Palafolls és la nostra joia de la corona, és un dels grans castells medievals de Catalunya. Està documentat al segle X, quan inicialment es construeix una petita torre per controlar el pas de la Tordera; a partir d'aquí s'amplia als segles XIII i XIV amb tots els elements propis d'un castell. A vegades faig visites a les escoles i els hi dic: "Imagineu-vos que heu de dibuixar un castell, què tindria?" doncs tindria una gran torre, unes muralles, un pont llevadís... Tot això ho tenia el castell de Palafolls. A part d'això, tenim una església romànica de la mateixa època.

També destacar la feina que fa la Fundació del Molí d'en Puigvert, ubicada a l'espai municipal Molí d'en Puigvert. És una entitat que vetlla per la integració al món laboral de gent amb malalties mentals. Un dels projectes més important són les botigues outlets de diferents marques escampades i integrades dins la trama comercial de Palafolls, on els seus treballadors són aquestes persones, i que tants visitants porta als nostres carrers.

I també teniu arquitectura contemporània...

Sí, la història més recent també ens ha donat grans edificis: tenim El Palauet, construït per l'arquitecte japonès Arata Isozaki, que també va fer el palau Sant Jordi, de Barcelona. I tenim la biblioteca que és el darrer llegat de l'arquitecte català Enric Miralles. Són dos espais molt destacats.

Hi ha força horts a Palafolls...

El territori és una de les coses que jo reivindicaria d'aquest poble. Palafolls sense la pagesia no seria Palafolls. Hem estat un municipi eminentment agrícola fins a mitjan segle XX i això encara es veu, es percep de seguida. Encara hi ha uns quants pagesos en actiu que treballem els productes de temporada: a l'estiu mongetes, carabassons, tomàquets... i a l'hivern la fulla verda, les coliflors... El nostre producte estrella és la mongeta del ganxet que té denominació d'origen protegida (DOP).

El paisatge i la pagesia amb els seus productes de proximitat s'ha concentrat fa poc en la creació de l'Espai Agrari, que té l'objectiu de posar en valor tot aquest patrimoni.

Com s'ha de menjar la mongeta del ganxet?

Quan la matèria primera és bona, poca cosa has de fer, no l'has de disfressar. Ben bullides al seu punt, ni massa fetes ni massa poc fetes i amb un bon raig d'oli d'oliva. No els cal res més.

Si haguessis de triar un raconet de Palafolls...

Et diria que l'església de Sant Genís, però no la façana que està ja molt retratada sinó darrere l'església, on hi ha unes escales molt desgastades que eren el camí que feia el rector per anar a la rectoria. Són unes escales molt maques, molt pintoresques... i algun pintor les ha plasmat.